Una renovació pedagògica de veres

Sóc Patricia, antiga membre de l’Assemblea d’Estudiants. Volia exposar perquè com a estudianta i a més de la Facultat d’Educació defense una veritable renovació pedagògica. Em fa la impressió que en el sistema educatiu falla alguna cosa... Qui dels qui hem patit el sistema educatiu actual no està a favor d’una transformació en l’ensenyament?

Des de xicotetes, ens socialitzen des de files individualitzades, se’ns parla de cooperació en un món cada cop més competitiu, se’ns parla de la creativitat en aules tancades de ciment, se’ns parla de la importància del desenvolupament de l’autocontrol i la democràcia des d’un currículum tancat i amb horaris establerts, ens parlen de la cura del medi ambient, en ciutats cada cop més asfaltades i amb la grua com a paissatge en la finestra.

La metodologia docent tradicional, basada en l’avaluació de la quantitat de continguts que som capaces de memoritzar i vomitar a l’examen, no ha canviat. La docent, que pareix que mai no es cansa d’escoltar-se, estableix des de l’autoritat que li dóna el poder del coneixement una veritat absoluta i un únic camí per arribar fins a ella.

Ja és hora de superar aquest model educatiu tradicional acientífic, basat en la memorització i el llibre.

Les docents en general, haurien de ser una eina d’aprenentatge més que el producte final del coneixement. El que cal, a banda d’una base científica i competent dels coneixements, és formació i investigació centrada en la didàctica. Els continguts estan en totes parts, no només als llibres, aquestos són necessaris, però la competència per a l’anàlisi, l’esperit crític, la creativitat, l’autonomia, el desenvolupament de l’afectivitat, l’autoconeixement, la presa de decisions, l’entusiasme, la passió...No! Això no hi és, als llibres! És necessari un major èmfasi en els processos, més que en els resultats.

Dins l’aula és necessari un doble nivell investigatiu, alumnat junt a professorat; per una banda l’estudiant ha d’investigar sobre problemes rellevants que li toquen de prop i adquirir així el coneixement. Per una altra banda, el professorat ha d’investigar sobre la seua pràctica docent. La concepció del docent ha de canviar, no s’ha d’assumir com un simple treball remunerat sinó com un projecte d’enormes conseqüències, responsabilitat i dedicació.

Per tant, hem de dir que sí, que és necessari un canvi en l’Escola i en la Universitat, sobre tot ara que tracten de reestructurar el sistema universitari mitjançant la imposició del EEES. Però compte amb el canvi que es promou, i compte amb els interessos als quals respon. És necessària una àmplia anàlisi i un debat profund sobre aquesta transformació, que hauria de ser un canvi per a la societat en el seu conjunt, on se’ns tracte de persones i no de clientes, on el coneixement no siga un negoci sinó un dret bàsic i necessari, obert i flexible a tota la societat, que servisca per a analitzar, comprendre i actuar en el món que ens rodeja.

Defensem utilitzar els coneixements que aporta la investigació educativa per tal d’assolir l’emancipació, l’autonomia i el desenvolupament personal i social en una societat més solidària i democràtica. Però mai defensarem posar l’ensenyament al servei de la millora en la formació dels futurs operaris i gestors empleats a les empreses.

Pensem que l’educació en cap moment no pot respondre a les exigències del mercat, el que necessitem de l’educació és que siga un espai obert, d’anàlisi crítica de la societat i del propi sistema, siga aquest el que siga. Si el sistema neoliberal du la seua corrent i la Universitat es deixa portar per la corrent d’aquest sistema... No es açò perillós? Qui haurà de fer aquesta anàlisi crítica tan necessària? On queda aquest espai per a la transformació social?

No és ni la Universitat ni l’escola actual la que defensem, el que proposem és transforma-la des de l’arrel. Qualsevol renovació educativa, per a ser vertadera ha d’anar acompanyada d’una reflexió conscient i intencionada de l’objectiu que persegueix, què s’ensenya i perquè. Aquest ha de ser inevitablement un desenvolupament més social i humà d’on vivim, i una societat més solidària i justa.

I sí el sistema i la societat actual pels seus interessos no ens permet aquest canvi, tindrem llavors que canviar primer aquest sistema.

Al cap i a la fi, som el fruit de generacions anteriors i és la societat que construim on creixeran i s’educaran les noves generacions. Per tant tenim una responsabilitat directa amb aquesta societat que generem. I si no ens agrada el que veiem som part resposponsable: canviem-lo L’educació, com deia el poeta, és un arma carregada de futur, i aquest futur, el que siga, dependrà de com realitzem aquest present.

(*) Patricia Garcia i Rogel, diplomada en educació i llicenciada en psicopedagogia per la UA.